Pàgines

diumenge, 18 de juny de 2017

Reflexions al voltant de la música i la dansa tradicional


REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA MUSICA I DANSA TRADICIONAL

El grup de treball Musica i danses interculturals el lideren professorat de Música i Educació Física, encara que també hi participen professorat d'altres materies de l'àrea lingüística i social, així com de cicles formatius, té sempre la col·laboració de la resta de professorat dels centres implicats, actualment de Secundària i de titularitat pública.

A nivell curricular la dansa implica directament a les materies d'Educació Física i Música malgrat que la implicació principal és el concurs de diverses competències bàsiques que ajuden als adolescents a la socialització i coneixement intercultural.

El grup vol remarcar la importància de la música i dansa tradicional davant d'altres balls que també aporten beneficis a l'educació de l'adolescència, és per això que a l'hora de seleccionar les danses hem volgut aclarir conceptes al voltant de la pràctica de les activitats que ensenyem als nostres alumnes.

MUSICA POPULAR I TRADICIONAL
Quan un poble fa seva una música o dansa es popular o també dit propi d'una contrada o poble. És a dir, el cant tirolés de Baviera o el cante jondo d'Andalusia. L'art popular crea els seus propis límits i va més enllà de les seves fronteres polítiques. La paraula folklòrica es fa servir actualment com a sinònim de popular ja que prové lingüisticament de l'alemany "folk"- poble-. Malgrat això es una paraula que porta a discusions filosòfiques, epistemològiques (hi ha qui ho fa servir solament per a cultures aïllades) i lingüístiques (Berlioz,S. 2002).

DANSA FOLKLÒRICA
Les danses folklòriquesdanses tradicionals o danses populars són danses pròpies de la cultura popular d'un país o d'una comunitat de persones, i que s'han anat transmetent de generació en generació. Tenen diverses característiques:
  • La música que les acompanya és tradicional.
  • Les executen persones sense (o amb poca) preparació professional.
  • Es ballen en activitats socials.
  • No estan dissenyades per a ser representades en un escenari, tot i que algunes es poden arranjar amb aquest fi.
  • L'execució està basada més en la tradició rebuda que en la innovació, tot i que les tradicions folklòriques varien amb el temps.
  • Els nous dansaires aprenen la dansa observant els vells, o rebent-ne l'ajuda.
  • A vegades els ballarins vesteixen indumentària tradicional.
Als Països Catalans les danses folklòrica més conegudes són la jota i la sardana; altres exemples són les danses ballades pels esbarts dansaires.
Amb el temps algunes danses tradicionals s'han perdut, altres s'han conservat. El problema major de les danses populars és que pel fet de ser-ho rarament se'ls ha donat prou importància com per a documentar-les per escrit, com ocorre també de vegades amb la recepta d'un plat popular (com l'allioli), la melodia d'una cançó (com el Caga tió) o el text d'una obra de teatre (per exemple, Els Pastorets). A Catalunya existeix des de 1950 l'Obra del Ballet Popular per a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i intentar així evitar que amb el temps es perdi.
La majoria de danses tradicionals tenen finalitat festiva. Moltes acompanyen o acompanyaven en origen tasques feixugues, quotidianes o puntuals, o moments socials o personals importats, com la verema o un casament. Algunes tenen origen guerrer i d'altres origen religiós,ritualmàgic o místic, aquestes darreres poden ser usades perquè els ballarins quedin en trance.
EL BALL FOLK 

El ball folk entès com una manera de ballar que ha pres un estil propi i diferenciat, viu i modern, 
que s’alimenta de la tradició però que la transforma i l’adapta als nous temps. 
Per tant, no és ball tradicional, tot i que procurarem acostar-nos al màxim a les fonts i ser-ne fidels.(Codina, J. 2011)

11 de març 2011, 16:33 publicada per Blai Folk Blai Net   [ actualitzat el 11 de març 2011, 16:47 ]
Així és com resumiria jo (Codina,J. 2011), l'aportació que fa en Jaume Ayats analitzant el fenòmen del 
ball tradicional o ball folk a Catalunya. És un article de l'any 1999 (i moltes coses han canviat!) però que 
manté la seva essència en l'actualitat. Un estudi centrat en La Plaça del Rei de Barcelona (un dels 
llocs mítics i referents del ball tradicional i folk) que analitza les contradiccions que aquest model ofereix. 
La tradició com a pretext per a construir una alternativa actual a certs models més hegemònics o 
dominants d'establir relacions socials, de fer festa o de passar-s'ho bé. Una alternativa a altres models 
actuals que parteix de la tradició però que segueix en definitiva com una nova moda: un model estètic i 
social sobre un imaginari que sovint el fa entrar amb contradiccions amb el que seria el rigor històric.

Podeu llegir l'article aquí:
http://www.sibetrans.com/trans/trans8/aiats.htm

BENEFICIS DE LA DANSA
La dansa és una forma d'expressió que incrementa el llenguatge corporal i la conciencia emocional del present. Fa elogi de la bellesa estètica del cos mitjançant el moviment i el ritme. La dansa és una forma d'autoconeixement. Una experiència que s'alimenta de la disciplina i la consciència, estimula la ment i millora la capacitat d'atenció i concentració. Millora l'autoestima i la postura corporal . Aporta equilibri en harmonia al compàs del moviment que t'envolta.
La dansa educa la sensibilitat ja que camina en pararel·l amb la bellesa estética. Educa la coordinació corporal ja que aquest tipus de ball posa en moviment tot el cos gràcies a la seva perspectiva holística. Mou tant el cos com el cor, enforteix la salut cardiovascular i és un bon preventiu de l'angoixa. És una forma de socialització al compartir l'experiència amb d'altres companys.
CONCLUIM
Que la dansa tradicional aporta coneixements i beneficis per a la l'educació física, musical i emocional de l'alumnat.
Que posa en acció les competències bàsiques, el treball d'interculturalitat i coneixement social entre l'alumnat.


Que contribueix a la salut de l'alumnat donant-li eines per la seva vida futura.