Pàgines

diumenge, 18 de juny de 2017

TWIRLING

Twirling baton
El twirling baton és una de les disciplines del twirling que consisteix a fer coreografies gimnàstiques amb un bastó metàl·lic seguint el ritme de la música. El terme twirling deriva de l'anglès twirl que vol dir rotar.
Descripció de la disciplina
Aquesta disciplina es basa en la gimnàstica, la dansa i la utilització del bastó. És un esport que associa els moviments dels bastons classificats per categories (rotacions, llançaments, maneig general) així com els moviments de gimnàstica rítmica. Consisteix a presentar una coreografia sobre música d'1 minut 30 a 3 minuts 30. Visualment el twirling baton és semblant als espectacles de majorettes, però es diferencia pel seu caràcter esportiu i competitiu.
L'esportista és avaluat per uns jutges (de tres a cinc) que li atribueixen dues notes (una artística i una altra tècnica) sobre 10 per als solos i sobre 100 per als duos i equips. Els equips estan formats per sis, vuit o dotze esportistes. Els barems de notació són diferents d'una federació a una altra. Tanmateix en tots els casos s'aplica una penalització si cau el bastó.
El campionat del món té les següents disciplines:
  • Estil lliure: Sènior Femení i masculí, Júnior Femení i masculí
  • Parelles: Sènior i Júnior
  • Equips: 6 o més esportistes
En altres competicions hi ha la modalitat de grups amb 9 o més esportistes competint conjuntament.
Confederació europea
La Confederació Europea de Twirling Baton (CETB) és l'organisme que dirigeix la pràctica del twirling baton a Europa. Es va crear el novembre de 1978 a Frankfurt com a federació específica del twirling baton, separant-se de la F.E.I.M., per diferenciar l'activitat competitiva d'aquest esport respecte a l'activitat lúdica de les majorettes. En la seva creació hi van participar els organismes nacionals d'AlemanyaAnglaterraBèlgicaFrançaItàlia,Luxemburg i Suïssa. Actualment en formen part les federacions d'Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, CatalunyaCroàciaEscòciaEslovènia, França, Hongria, Itàlia, IrlandaNoruega,Països BaixosSuècia i Suïssa.[3]
La Confederació europea organitza alternativament cada dos anys el campionat d'Europa de seleccions nacionals i la copa d'europea de clubs-Freestyle Grand Prix. El campionat d'Europa, que se celebra la primera setmana de juliol, inclou les proves de "Solo", "Duo" i "Grups". La Copa d'Europa de Clubs inclou les proves d'"Equips" (de 5 a 9 esportistes) i "Grups" (més de 10 esportistes). Com a competició adjunta a la Copa d'Europa també es disputa el Freestyle Grand Prix amb les proves individuals i per parelles.
Federació catalana
La Federació Esportiva Catalana de Twirling es va crear l'any 2004 i després d'uns anys com a membre provisional de la Confederació Europea de Twirling Baton va ser definitivament admesa com a membre de ple dret del màxim organisme europeu el maig de 2007. Prèviament, l'any 2003, Badalona havia acollit els campionats del món. Actualment a Catalunya hi ha 22 clubs, majoritàriament a les comarques de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'àrea metropolitana de Barcelona.
Referència bibliogràfica

  https://ca.wikipedia.org/wiki/Twirling_baton

Reflexions al voltant de la música i la dansa tradicional


REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA MUSICA I DANSA TRADICIONAL

El grup de treball Musica i danses interculturals el lideren professorat de Música i Educació Física, encara que també hi participen professorat d'altres materies de l'àrea lingüística i social, així com de cicles formatius, té sempre la col·laboració de la resta de professorat dels centres implicats, actualment de Secundària i de titularitat pública.

A nivell curricular la dansa implica directament a les materies d'Educació Física i Música malgrat que la implicació principal és el concurs de diverses competències bàsiques que ajuden als adolescents a la socialització i coneixement intercultural.

El grup vol remarcar la importància de la música i dansa tradicional davant d'altres balls que també aporten beneficis a l'educació de l'adolescència, és per això que a l'hora de seleccionar les danses hem volgut aclarir conceptes al voltant de la pràctica de les activitats que ensenyem als nostres alumnes.

MUSICA POPULAR I TRADICIONAL
Quan un poble fa seva una música o dansa es popular o també dit propi d'una contrada o poble. És a dir, el cant tirolés de Baviera o el cante jondo d'Andalusia. L'art popular crea els seus propis límits i va més enllà de les seves fronteres polítiques. La paraula folklòrica es fa servir actualment com a sinònim de popular ja que prové lingüisticament de l'alemany "folk"- poble-. Malgrat això es una paraula que porta a discusions filosòfiques, epistemològiques (hi ha qui ho fa servir solament per a cultures aïllades) i lingüístiques (Berlioz,S. 2002).

DANSA FOLKLÒRICA
Les danses folklòriquesdanses tradicionals o danses populars són danses pròpies de la cultura popular d'un país o d'una comunitat de persones, i que s'han anat transmetent de generació en generació. Tenen diverses característiques:
  • La música que les acompanya és tradicional.
  • Les executen persones sense (o amb poca) preparació professional.
  • Es ballen en activitats socials.
  • No estan dissenyades per a ser representades en un escenari, tot i que algunes es poden arranjar amb aquest fi.
  • L'execució està basada més en la tradició rebuda que en la innovació, tot i que les tradicions folklòriques varien amb el temps.
  • Els nous dansaires aprenen la dansa observant els vells, o rebent-ne l'ajuda.
  • A vegades els ballarins vesteixen indumentària tradicional.
Als Països Catalans les danses folklòrica més conegudes són la jota i la sardana; altres exemples són les danses ballades pels esbarts dansaires.
Amb el temps algunes danses tradicionals s'han perdut, altres s'han conservat. El problema major de les danses populars és que pel fet de ser-ho rarament se'ls ha donat prou importància com per a documentar-les per escrit, com ocorre també de vegades amb la recepta d'un plat popular (com l'allioli), la melodia d'una cançó (com el Caga tió) o el text d'una obra de teatre (per exemple, Els Pastorets). A Catalunya existeix des de 1950 l'Obra del Ballet Popular per a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i intentar així evitar que amb el temps es perdi.
La majoria de danses tradicionals tenen finalitat festiva. Moltes acompanyen o acompanyaven en origen tasques feixugues, quotidianes o puntuals, o moments socials o personals importats, com la verema o un casament. Algunes tenen origen guerrer i d'altres origen religiós,ritualmàgic o místic, aquestes darreres poden ser usades perquè els ballarins quedin en trance.
EL BALL FOLK 

El ball folk entès com una manera de ballar que ha pres un estil propi i diferenciat, viu i modern, 
que s’alimenta de la tradició però que la transforma i l’adapta als nous temps. 
Per tant, no és ball tradicional, tot i que procurarem acostar-nos al màxim a les fonts i ser-ne fidels.(Codina, J. 2011)

11 de març 2011, 16:33 publicada per Blai Folk Blai Net   [ actualitzat el 11 de març 2011, 16:47 ]
Així és com resumiria jo (Codina,J. 2011), l'aportació que fa en Jaume Ayats analitzant el fenòmen del 
ball tradicional o ball folk a Catalunya. És un article de l'any 1999 (i moltes coses han canviat!) però que 
manté la seva essència en l'actualitat. Un estudi centrat en La Plaça del Rei de Barcelona (un dels 
llocs mítics i referents del ball tradicional i folk) que analitza les contradiccions que aquest model ofereix. 
La tradició com a pretext per a construir una alternativa actual a certs models més hegemònics o 
dominants d'establir relacions socials, de fer festa o de passar-s'ho bé. Una alternativa a altres models 
actuals que parteix de la tradició però que segueix en definitiva com una nova moda: un model estètic i 
social sobre un imaginari que sovint el fa entrar amb contradiccions amb el que seria el rigor històric.

Podeu llegir l'article aquí:
http://www.sibetrans.com/trans/trans8/aiats.htm

BENEFICIS DE LA DANSA
La dansa és una forma d'expressió que incrementa el llenguatge corporal i la conciencia emocional del present. Fa elogi de la bellesa estètica del cos mitjançant el moviment i el ritme. La dansa és una forma d'autoconeixement. Una experiència que s'alimenta de la disciplina i la consciència, estimula la ment i millora la capacitat d'atenció i concentració. Millora l'autoestima i la postura corporal . Aporta equilibri en harmonia al compàs del moviment que t'envolta.
La dansa educa la sensibilitat ja que camina en pararel·l amb la bellesa estética. Educa la coordinació corporal ja que aquest tipus de ball posa en moviment tot el cos gràcies a la seva perspectiva holística. Mou tant el cos com el cor, enforteix la salut cardiovascular i és un bon preventiu de l'angoixa. És una forma de socialització al compartir l'experiència amb d'altres companys.
CONCLUIM
Que la dansa tradicional aporta coneixements i beneficis per a la l'educació física, musical i emocional de l'alumnat.
Que posa en acció les competències bàsiques, el treball d'interculturalitat i coneixement social entre l'alumnat.


Que contribueix a la salut de l'alumnat donant-li eines per la seva vida futura.


Trobada de danses 2017


Trobada de Música i Danses, 27 d'Abril del 2017

Aquest any ens varem reunir a Lloret, on, tant l'Ajuntament com el centre INS Rocagrossa en van fer una excel·lent acollida , 596 d'alumnes balladors de diferents cursos d'ESO, a més dels 30 alumnes del Cicle Formatiu d'Activitats Físiques que van col·laborar en l'organització, control i presentació de l'acte, amb el professorat dels centres en total varem ser prop de 700 persones. I una escola de Primaria de Lloret que va veure tota la trobada.
Els alumnes varen ser dels següents centres:

  • INS Turó d'en Baldiri de Teià
  • INS Rocagrossa de Lloret
  • INS Manolo Hugué de Caldes de Montbui
  • INS Mediterrània de El Masnou
  • INS Esteve Albert de Sant Vicens de Montalt 
  • INS Sant Pol de Mar.


El programa va ser:
1. Benvinguda per part de les autoritats Regidor d'Educació de l'Ajuntament de Lloret
2. Actuació inaugural (2' per part d'alumnes) Gimnàstica Ritmica i Twirling
3. El Rogle
4. Aussie Bush
5. Polca de l'estrella (només Sant Vicenç)
6. Vals Spanish (Dansa Anglesa, només Lloret)
7. Cercle circassià dels alumnes de Caldes de Montbui amb música interpretada pels alumnes. Amb la cançó "What shall we do with the drunken sailor" (guitarra elèctrica, bombo, flautes i veus)
8. Ball distret (bastons)
9. The Bridge of Athlone (Sant Vicenç)
10. La Xampanya (Tots)
11. Cercle Circassià (Tots) 
12. Repartiment i obsequis als centres.










dijous, 9 de juny de 2016

Trobada de danses 2016


El dia 26 de maig es va fer, com cada any, la trobada de danses a Sant Vicenç de Montalt.

Aqui teniu l'enllaç al vídeo de la trobada, editat per l'Eva Ruiz, de l'institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui, on es fa un recull de totes les danses.

Els centres participants han sigut:
Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui
Institut Sant Vicenç de Montalt
SES de Teià
Institut Rocagrossa de Lloret.

Enguany hem sigut prop de 500 alumnes!!!

Les danses ballades i músiques interpretades durant la trobada han sigut:
­ Presentació

1- El rogle (tots els centres)
2- Aussie Bush (tots els centres)
3- Rossinyol (ball de bastons de l'Ins Esteve Albert)
4- La Primera (ball de bastons dels Ins Mediterrània i Teià)
5- La bolangera (Ins Esteve Albert)
6- Ball distret (ball de bastons Ins Esteve Albert)
7- Peça de concert interpretada pels alumnes de 1r d'ESO de l'Ins Manolo Hugué - "Erin Shore" de The Corrs.
8- La xampanya (tots els centres amb música en directe interpretada pels professors de música - "la polca d'ours")
9- Cercle circassià (tots els centres amb música en directe interpretada pels alumnes de 1r d'ESO de l'Ins Manolo Hugué - "Whisky in the Jar" de Dubliners)


Ens retrobem l'any vinent!!



dilluns, 15 de febrer de 2016

EL BALL DE BASTONS UN PROJECTE PEDAGÒGIC D'ESCOLA




EL BALL DE BASTONS, TREBALL INTERDISCIPLINAR
El grup ha treballat aquest ball de manera interdisciplinar i per tant és un material que es pot utilitzar tant des de diverses assignatures per aconseguir un objectiu d'educació competencial, com formant part d'un crèdit de síntesi. L'important és que no es quedin solament en l'aprenentage del ball sino que adquireixin diversos aspectes culturals i socials.

Cal que l'alumnat tingui una visió històrica i cultural que es pot treballar des de diferents assignatures principalment de l'àrea social així aprendran competències diverses. Segons les dinàmiques dels centres hem fet diversos treballs metodològics: treball de la part històrica i social per part del professorat de Socials, treball musical per part del professorat de Música i la part d'activitat física, és a dir ballar, per part del professorat d'Educació Física; en altres centres tot s'ha fet per part del professorat de Música; a altres centres el professorat de Música ha fet la part musical i històrico-social i el d'Educació Física la part de ball.

CONSTRUCCIÓ DELS BASTONS
Els bastons s'han construit dins de Tecnologia donant a l'alumnat un paper actiu. S'han comprat barres de fusta de pi de 3 cm. de gruix i d'un metre de llargada i s'han tallat a 50 cm. Després s'han polit les puntes amb paper de vidre fi. Nosaltres ho hem fet així, encara que en altres centres hi ha professorat que ho fa tallant pals d'escombra, però es trenquen més, malgrat aixó si s'han de construir molts, pot resultar més económic.

BALL DE BASTONS
Considerat un dels balls tradicionals de Catalunya que son singulars als Països Catalans (Catalunya, Comunitat Valenciana i Aragó). Interessant dansa en que els dansaires ballen picant amb els bastons fent pasos, girs i salts(a vegades sota cama) al so dels instruments de música tradicional.

ORIGENS HISTÒRICS
No hi ha unanimitat sobre els orígens del ball de bastons, molt populars al segle XV, persisteixen en França, Itàlia, Anglaterra i País de Gal·les (Morris dance), Espanya (paloteo troqueado) i Portugal (dansa de pauliteiros). A les cultures del Magreb també hi ha danses tradicionals amb bastons, com la Raks Al Asseya d'origen egipci (conegut també com a saidi, com la música i ritme d'aquesta dansa) o latahtib, i alguns passos d'algunes d'elles s'han integrat dins de l'anomenada dansa del ventre.Les primeres referències escrites daten del 1151 (SXII), quan durant el banquet de les noces del comte Ramón Berenguer IV amb Peronell d'Aragó es va fer un ball de bastons. Eren ballats solament per homes però des dels anys 1960 s'han incorporat les dones, essent actualment colles tant mixtes com masculines o femenines.

MÚSICA DEL BALL DE BASTONS
Històricament sempre s'ha ballat amb grallas i timbal, també s'utilitza el flabiol; i en pocs casos el violí, l'acordeó o el sac de gemecs

BIBLIOGRAFIA
Les músiques del ball de bastons i el seu context” Autors: Robert Rovira i Àngel Vallverdú
Cossetània edicions.776 pàgines. 880 Il·lustracions ISBN: 84-9791-129-6
S
inopsi del llibre:
Diversos estudis han tractat sobre el ball de bastons des d’una perspectiva local o poc aprofundida. Això ha fet que la majoria de la informació hagi estat fins ara dispersa. Les músiques del ball de bastons i el seu context ens mostra la pràctica totalitat de melodies que serveixen ara i havien servit antigament per a poder ballar aquesta dansa ancestral i viva. En aquest llibre hi podreu trobar partitures amagades fins ara en arxius, tonades que ja no es ballen però que hem pogut rescatar de la memòria d’antics bastoners i, no cal dir-ho, les músiques que continuen vigents. Tot això junt amb informació i fotografies de les colles de ball de bastons de tot Catalunya, perquè aquestes músiques que us oferim no quedin fora de context. Així doncs, aquest llibre és una eina important per constatar la grandíssima riquesa del ball de bastons des d’una de les seves vessants primordials: la música.Un treball de 8 anys que recull 786 partitures, classificades per comarques i amb forces explicacions i context en un viatge que comença al Baix Ebre i acaba a l’Alta Ribagorça.
Biografia del autors:
Robert Rovira i Ferré (l’Arboç, Baix Penedès, 1952) va iniciar-se en el món de les danses tradicionals als deu anys, i l’any 1970 començà a ballar com a bastoner amb el Ball de Bastons de l’Arboç. Promotor i fundador d’entitats, forma part de la junta de diverses associacions de l’Arboç, la seva localitat. Ha estat professor de l’Aula de Dansa Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. Des de l’any 1982 fa tasques d’investigació de la cultura popular i tradicional, sobretot del ball de bastons. Va ingressar a la junta directiva de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya l’any 1989, en qualitat de secretari, i des del 2001 n’és el president. Àngel Vallverdú Rom (Montbrió del Camp, Baix Camp, 1973) s’inicià en el món de la música tradicional de manera autodidacta, amb la gralla, i formà part del grup Grallers del Col•lectiu Reusenc d’Activitats Culturals. Després s’interessà pel flabiol i el tamborí, i el 1994 començà a rebre classes del prestigiós flabiolaire Xavier Macaya, el qual li ensenyà la tècnica. Actualment és secretari de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya i gerent del Festival de Música de Montbrió del Camp.

REFERÈNCIES TECNOLÒGIQUES
Hi ha un blog sembla que està parat, però hi ha però hi ha molta història i un munt de referències del mon bastoner.

HISTÒRIA DEL BALL DE BASTONS DE VILAFRANCA DEL PENEDÉS
Video de VTV (Vilafranca) de 8 minuts i 4 minuts, s'enllacen sols.

Qüestionari sobre els videos

  1. Material en que estàn fets els bastons .Versos d'Antoni Massanell
  2. Origen del ball de bastons i història
  3. Vestuari
  4. Tipus de balls que hi ha. Quants balladors hi ha? Quan es balla?
  5. Instruments musicals que acompanyen el ball de bastons. Peces musicals, cóm es diuen?

RECURSOS DIDÀCTICS
Resum del video tutorial
Origen: El ball de bastons es diu així per l'instrument que porten els dansaires -els bastons- fets de fusta dura, originariament eran els radis de les rodes dels carros.
Cada zona de Catalunya ( i cada poble) té el seu propi ball de bastons. Aquest ball s'ha ballat amb la música de "La primera" però la coreografia és de "El Virolet", ja que és una de les més senzilles, malgrat això te els pasos bàsics, encara que no hi ha salts i cops per sota la cama.
Començament: Posició inicial amb els peus junts i bastons a les espatlles fent el ritme inicial, fer el ritme de colpeig sense desplaçament: primer, picant al terra; segon, entre els dos bastons; tercer, dreta contra dreta del company i quart, esquerra contra esquerra.
Agrupacions: Com bàsicament son agrupacions de vuit persones, hi ha de diversos tipus, aquestes son senzilles 1: 2 agrupacions de 4, 2 parelles es giren , i 2 es desplacen tocant a terra fins tocar amb un altre company; 2: 2 agrupacions de 4 en quadre, les dos en diagonal picant creuat per dalt al mig i l'altre parella per baix.
S'acaba, fent tot el ball amb la coreografia completa, així tothom haurà picat amb els bastons amb tothom, tant fent de parella com en les agrupacions diferents.
Música: S'ha utilitzat "La primera" amb una versió (sembla ser) que van tocar els graellers del Garraf i Penedés, s'ha escollit per ser més adequada a l'edat, per tenir un ritme més viu que amb la música del Virolet.
La Música de ball de bastons "La primera", es pot trobar a: El ball de Bastons. Diferents intèrprets (Generalitat de Catalunya 2002) temes monogràfics Sèrie 2 vol.2. Podeu escoltar-la a http://www.goear.com/listen/c92a8c8/la-primera-ball-bastons-ball-bastons



La professora Núria Rué i Cardús va fer un projecte pedagògic per l'alumnat de 6è de Primària a l'escola Josep Ventalló de Terrassa. És un exemple més de com la cultura tradicional pot ser un projecte d'escola i influent a diferents entitats de la ciutat.